foto Gina Aspa
Ho ignorem, però el món és de les pedres. Per fora i per dins, han observat i atrapat la vida en el seu repòs. Algunes, estretament lligades a la vida dels homes, prenen forma de cor. Potser això pot semblar un misteri inexplicable, però no pas per la senyoreta Coral i pel senyor Pedro, hàbils mestres en l'exercici <<geocardioteatralcircense>>, que miren d’esbrinar l'ànima de les pedres. I, malgrat hi ha homes amb el cor petrificat, descobrireu el mineral com batega en una col·lecció insòlita de cors petrificats.
foto Gina Aspa
L’HOME DE PEDRA L’home de pedra te un cor de fang, emmotllable, destructible. L’home de pedra te fuets per braços i ganivets per mans. L’home de pedra te el cor emmotllable a cops de fuet i l’ombra amb ganivetades en la seva silueta, l’ombra és la única que l’acompanya, com a en Peter Pan.
Dos homes que solament tenen un desig però el pes de la vida els ha llevat les ganes de seguir perseguint-ho. L'avorriment s'apodera d'ells, els absorbeix i els oculta. Un dia l'oportunitat de canvi els truca a la porta, el timbre que els fa despertar i alhora els espanta, els ofereix sorpreses, pors i l'aliment necessari per adonar-se que els desitjos no cal buscar-los fora, sempre es troben en un mateix, en el seu propi ésser. L'història de dos pallassos.
Artpegio
La Banda Sonada és una orquestra de circ ambientada i dirigida per l'espectador amb les melodies de l'humor. viatjarem en el temps amb les simfonies clàssiques de coneguts músics.
.Malabars, equilibris i manipulació amb paraigües i música amb un antic piano de manubri. Miss Umbrel·la és un excèntric personatge que barreja elements d'antics espectacles de carrer amb elements del circ més contemporani. Espectacle itinerant de circ de carrer i de proximitat per a tots els públics.  
ATR3S es un número de trapezi, on el 3 adquireix el focus de tot. 3 personatges que juguen sobre el mateix element, que busquen la manera de subsistir en un cercle on sempre hi ha un tercer que queda fora, on es trenca la perfecció del 2, de la parella,... i per què? Perquè jugar és més divertit a 3. Darrera aquest número de trapezi doble a tres hi ha una incansable cerca per aconseguir les màximes oportunitats i fluïdesa en aquesta manera de treballar l'element, fins ara desconeguda per
ATR3S és un espectacle on el nombre 3 adquireix el focus de tot. 3 personatges que entre jocs, cordes i tombarelles busquen la forma de trencar amb la perfecció de la parella, del 2, ... i per què? Perquè jugar és més divertit a 3. Espectacle de circ i teatre d’humor, on la finalitat de tot és el joc, és passar-ho bé, és fer riure, combinant tècniques aèries, acrobàcia de terra, corda i trapezi doble. Tot a tres.
Una pila de plomes llença a l'escenari un personatge que haurà de deslliurar-se d'una d'elles en especial, una ploma obstinada i enganxosa que l'embolica, el persegueix i, finalment, mostra el veritable camí pel qual només es pot creuar volant. El pallasso a Soloni ens dibuixa un vol, ens anima a reptar les lleis físiques resistint-nos, a través del riure, a tocar de peus a terra. Soloni és un petit viatge en el vol d'un pallasso.
inTarsi és la segona creació de la Companyia de Circ “eia”. El seu primer espectacle, CAPAS, s’ha pogut veure a 12 països (més de 150 actuacions) i va donar a la companyia el Premi Ciutat de Barcelona 2011 en la categoria de Circ “pel risc assumit en la investigació i innovació”.
AUTOMATÀRIUM és una instal·lació teatral inspirada en els autòmats escurabutxaques de caire recreatiu construïts a finals del segle XIX i principis del XX. “La Monyos” i la “Gipsy Queen”, dos ginys exposats al Museu dels Autòmats del Tibidabo, a Barcelona, en són una mostra.
Quatre pallassos amb un passat fosc arriben per oferir l’espectacle de la seva vida, que els permetrà tornar a formar part de la societat. “Casualment, durant els últims mesos hem tingut temps de sobres per preparar aquest espectacle de pallassets”, diuen aquests simpàtics artistes de circ. Però atenció, no es refiïn: no són el que semblen!
Qui és qui en al món del circ? Tandarica Circus Experience és un circ absurd i gens convencional que no té més animals que els seus propis artistes. Després de tota una vida fent els seus números de sempre, arriba l'hora de canviar. Circ clàssic o contemporani? Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions... Tota una reflexió posada en escena que només té un objectiu: matar-te de riure.
S'anomena retro-balkan-rock'n'roll circus, però parlant en plata es tracta de quatre artistes bojos com un llum de carbur que no paren de fer el pallasso, malabars i acrobàcies a ritme trepidant. Són artistes d'aquells que es juguen la seva pròpia vida, i si no és la seva, que sigui la d'algú del públic! No podeu faltar: cada funció pot ser la última...
Un actor sol, un clown, un mim i un artista de circ. Un Àcid-Clown! Ens embarca en situacions increïbles de la mà del teatre gestual i els sons. Escenaris inaudits, teatre de situacions dinàmic, enèrgic i divertit.
Preestrena a Circorts
Violeta és un espectacle conjunt del Col·lectiu La Persiana i Venancio y los Jóvenes de Antaño; un concert-cabaret de gent que té ganes de gaudir d’una bona estona. Set acròbates enamorats de la música en directe de Venancio y los Jovenes de Antaño i cinc músics bocabadats amb els acròbates provinents d’escoles de tot el món (Brussel·les, Lima, Londres,Barcelona…). Un espectàcle únic no només pel seu gran equip... Amb el suport del Departament de Cultura
"Què queda a l'espai buit que separa les peces que no encaixen? Un home i dues dones es troben en un lloc. Ella canta. Ell puja. Ella corre. Qualsevol moviment pot ser una excusa perquè el joc comenci. Esquerdes és una petita història que combina elements aeris, l’escala d’equilibris i la música en viu a través de tres cossos en moviment en un joc d’estira i arronsa entre el desig i la fugida. 
L'home que perdia els botons
L’home i el màstil, en el seu diàleg, ens mostren la complexitat i la simplicitat dels camins de la vida. L’home a la recerca del seu camí i el màstil (per)seguint-lo, per fer-li de pes, per ser la seva càrrega, el seu enemic o aliat. L’acció evoluciona, també gràcies al públic, dibuixant el trajecte interior d’un home amb qui ens podríem identificar tots, encimbellant els nostres reptes del dia a dia. 
Entre pinces
Quan surt de la dutxa es troba els convidats al menjador de casa. Es veu obligat a vestir-se de la manera més inversemblant, sobre el fil de l’estenedor i entre pinces. Un cop arreglat, decideix convertir el públic en l’orquestra, i ell n’és el director! Esteu preparats per veure una cosa impossible?
Atempo
Atempo és un dibuix musical, un espai irreal, una terra de ningú on quatre personatges es troben. Allà compartiran fragments de dues realitats, una de quotidiana i una altra de màgica. Ells es coneixen... però no ho recorden. La música serà la clau per arribar a comunicar-­se.
El teatre… Una casa… L’imaginari… Una casa a l’escenari. Un teatre habitat. Un espectacle d'humor poètic. Sense paraules.

Pàgines