"Transformació no és canviar el que veus,
sinó trobar nous punts de vista "
(John Berger)
Què és l'estrany? Què és el sexy? Què és real? Què és fals?
Què té a veure el circ amb tot això?
Presentat per 3 artistes multifacètics i la música original de Marasma Zibra, "Pulso" convida a submergir-se en un món deslligat de possibilitats, on tres estranys i arquetípics éssers habiten i interactuen.
Circ d'alt voltatge, pinzellades d'erotisme, teatre, dansa, bona música i molt d'humor s'uneixen en un crit per la diversitat.
 |
 JOC, és la segona entrega d'un projecte de col·laboració artística per al desenvolupament d'una trilogia d'obres al voltant de les relacions, accions i rituals humans.
Cada peça, des d'una perspectiva diferent, construeix a través de la trobada dels llenguatges de la dansa i el circ, un particular univers d'imatges i situacions sobre l'escena
Les obres d'aquesta trilogia proposen una exploració rica en diversos registres d'alta fiscalitat i personalitat, fruit de la trobada entre artistes els llenguatges abasten tant al circ com la dansa. |
 Aquest projecte neix combinant referències des del circ cap a altres pràctiques, per interrogar les relacions entre l'espai, el públic i la presència.
La nostra recerca articula una sèrie d'escenes on qüestionem estats recognoscibles del cos, de la veu, del text, del rol de l'espectador i de l'espai, en un joc de moviment, virtuosisme, perplexitat i contradicció, que permeti activar la imaginació i posar-la en un estat de sospita. |
 “La emoción es una manera de congregar a la inteligencia” (Angélica Lidell)
Deal (acuerdo, trato, lidia) es una acción cotidiana en el mundo moderno. Se negocia, se transa, se hacen y se rompen acuerdos cada día a un ritmo frenético, que puede llegar a revelar lo que realmente somos.
En esta obra, los lenguajes del circo y la danza contemporánea se funden junto a la potencia sensible de la voz en directo de la cantante Nihan Devecioglu y el sonido de Javier Gamazo, para adentrarnos en un particular universo de relaciones. |
 Sinopsi:
Hi ha res més subtil que el temps? Dos personatges es troben, juguen i comparteixen per superar les seves pors i obsessions. Creant moments tan delicats com efímers. La delicadesa i el virtuosisme es conjuguen en aquest número que commourà als espectadors.
|
 SINOPSI: Entre 250kg de palla i 125kg de massa humana, dues persones divaguen a través del moviment, els equilibris, l'humor i la composició de l'espai, sobre les peculiaritats de les relacions humanes.
Un envà és una paret prima que es construeix per separar espais. |
 Des d’un punt de vista profund i sòlid, sembla inevitable arribar a la conclusió que la vida té menys a veure amb els principis que amb la dignitat dels finals. Vivim en un moment clarament caòtic, desorientat, en un context confús on germina Cuculand Souvenir com a necessitat d’explorar la terra de bojos en la qual sembla que vivim. |
 Mercedes Martín i Pablo Raffo treballen junts des de l´any 2005 i tenen una llarga trajectòria en el món del circ. Des de l´any 2011 la companyia resideix a Barcelona i treballa per tot Europa oferint espectacles de diferents formats, exposant les seves inquietuds. Comparteixen la passió per la disciplina del mà a mà amb les acrobàcies i combinen amb habilitat la força, la flexibilitat i la precisió. En aquest espectacle ens parlen, a cop d´acrobàcies, de les relacions humanes, tot partint de la història de dues ànimes en conflicte.
|
 Un clown als Jocs Olímpics ...
Després d'anys d'entrenament, ha arribat el gran dia! El destí d'un país sencer, Itàlia, està a càrrec de Camilo clown! Mamma Mia! Camilo es comprometrà amb valentia, amor i humor en una fantàstica olimpíada, amb l'esperança de fer del seu país l'orgull nacional! La cerimònia d'obertura, les medalles i les disciplines de la mes importants. Aquest espectacle, sense paraules, té com a repte guanyar el cor de el públic i, sens dubte, ser recompensat amb un riure que serà la seva veritable medalla d'or ..!
|
 A UN PEBROT LI AFEGIM ALES I ES TRANSFORMA EN UNA PAPALLONA...AIXÒ ÉS UM BELO DIA
Um belo dia és un projecte de vida construït per la Dulce Duca i la Iris. Vida en forma d’espectacle.
Dulce Duca incorpora els malabars, la manipulació i els equilibris de les maces amb un llenguatge corporal únic i impactant, transmeten emocions en una peça que integra i intriga al públic de totes les edats. |
 A UN PEBROT LI AFEGIM ALES I ES TRANSFORMA EN UNA PAPALLONA...AIXÒ ÉS UM BELO DIA
Um belo dia és un projecte de vida construït per la Dulce Duca i la Iris. Vida en forma d’espectacle.
Dulce Duca incorpora els malabars, la manipulació i els equilibris de les maces amb un llenguatge corporal únic i impactant, transmeten emocions en una peça que integra i intriga al públic de totes les edats.
Um belo dia neix de les entranyes i connecta amb l’espectador de forma primordial, pura i simple.
|
 SINOPSIS
Nu és un espectacle de circ que vol parlar amb senzillesa i transparència de les relacions humanes a partir d’objectes quotidians. I és que són precisament aquests objectes quotidians, de colors llampants, que en contacte amb els cossos dels personatges crearan situacions absurdes, plenes d’humor, màgia i poesia. |
 NAQBA, és un espectacle de circ i dansa que parla del temps que es crea en ser sentenciat per la mort en un conflicte bèlic, i de le realcions que es creen entre aquells que es queden i els que converteixen en invisibles.
|
 Un pallasso, una cadira i una maleta: tres companys de viatge. Quan estan sols s’aturen, seuen i contemplen. Ara fa sol, ara fa núvol i ara sol... i núvol. Un pallasso innocent, però conscient, que té qualsevol recurs per a combatre l’avorriment; Una cadira per a seure, per a jugar, per a ballar, i per a mil històries més; I una maleta que no sabem què hi ha a dins. “Tot sol... I núvol” transforma la realitat en ficció.́ “Tot sol” en busca de... companyia; “I núvol” per allò que ens agradaria dir i no ens atrevim. “Tot sol... |
 Humor, fantasia i joc es barregen per tocar tots els matisos de la Felicitat - el somriure, el sospir, l'èmfasi, l'espera, l'estupor i la tendresa – i arribar a un públic de
totes les edats.
Un espectacle d'interacció, comèdia gestual i improvisació que utilitza tècniques de clownerie i manipulació d'objectes.
|
 Punt i Coma no estan.
El seu món no existeix
i si vostè pot veure'ls, és un privilegiat.
Al seu món fantàstic els objectes prenen vida, els moviments parlen i les paraules volen. Coexisteixen en un fragment oblidat entre temps i espai, en un lloc on les imatges ballen i la fragilitat tremola, un espai únic habitat per objectes reinventats i éssers estranys, un lloc màgic i sorprenent, inquietament proper.
En el seu món poètic, les coses no són el que semblen, ells tampoc. |
 Quan es va estrenar, fa cent cinquanta anys, The incredible box va ser un èxit. Avui el director i dos excèntrics ajudants intenten mantenir la grandesa del xou. Però la genialitat no s’hereta..., encara que potser després d’intentar-ho tant aconseguiran ser magnífics.
|
 Segurament no heu vist mai un món com aquest. Ni un personatge com el que esteu a punt de conèixer. Ell guarda tot el que viu. Envasa i emmagatzema tots els moments, just abans que arribin al final. Moments inacabats. Deixeu enrere tot el que heu viscut avui. Ara comença una altra història..
|
 Marabunta és bogeria. És descontrol amb classe. No voler despentinar-se i acabar perdent els pantalons. Però amb un somriure a la cara. Marabunta és el nou treball de Guillem Albà & The All in Orchestra. Un xou de clown, enèrgic i energètic, catapultat per la millor música en directe. Esquetx a tempo matemàtic. A l’escenari els artistes lluiten perquè no s’entengui res. Cançons pròpies. Gags absurds. Cabaret. Res no té sentit i tot és possible. Cap ordre establert. És el caos del pallasso. Improvisació: sortir i jugar. Divertir-se passi el que passi, i qui sap què passarà avui. I demà. |
 Un espectacle gran i simple.
Una oda a la felicitat, a l'optimisme, a la bellesa.
Un iceberg al teu carrer, gran, imponent.
Una gran ximpleria.
Ell i Ella, com els últims, com els primers, tan minúsculs i perduts, omplint el no-res, observant l'esdevenir. Són dos, dos que no coneixen el llenguatge però parlen. Ietis, pallassos, cavernícoles, nàufrags, miserables i gloriosos.
|
