Marabunta és bogeria. És descontrol amb classe. No voler despentinar-se i acabar perdent els pantalons. Però amb un somriure a la cara. Marabunta és el nou treball de Guillem Albà & The All in Orchestra. Un xou de clown, enèrgic i energètic, catapultat per la millor música en directe. Esquetx a tempo matemàtic. A l’escenari els artistes lluiten perquè no s’entengui res. Cançons pròpies. Gags absurds. Cabaret. Res no té sentit i tot és possible. Cap ordre establert. És el caos del pallasso. Improvisació: sortir i jugar. Divertir-se passi el que passi, i qui sap què passarà avui. I demà.
Un espectacle gran i simple.  Una oda a la felicitat, a l'optimisme, a la bellesa. Un iceberg al teu carrer, gran, imponent. Una gran ximpleria.  Ell i Ella, com els últims, com els primers, tan minúsculs i perduts, omplint el no-res, observant l'esdevenir. Són dos, dos que no coneixen el llenguatge però parlen. Ietis, pallassos, cavernícoles, nàufrags, miserables i gloriosos.
Amer i Àfrica Circ cia. Bunkai
En l’art marcial del karate, el significat de Bunkai és l’ aplicació pràctica del kata amb un o més contrincants tenint en compte les distàncies i emprant moviments predeterminats. Peça curta de circ on es barreja la tècnica dels equilibris acrobàtics mans a mans amb el karate. Sinopsi A través de la unió del circ i el karate es crea una deconstrucció de dues vides per sorgir en una de nova on la presencia de l’equilibri el desequilibri i el reequilibri porta als protagonistes a la visió comuna d’un nou camí.
NULLPUNKT., neix de la peça FOS, creada l'any 2014 amb la intenció de posar en escena un número basat en el moviment i l'equilbri sobre un trapezi a baixa alçada, una recerca que començà l'any 2012/13.Després d'aquest embrió, ens trobem en la necessitat de madurar aquesta idea i linea de treball, amb la voluntat d'aprofundir i crear un univers on el trapezi passa a ser una prolongació del terra, creant així la imatge de un cos que pel sol fet d'estar, desestructura la imatge del propi element a través d'un joc de moviment continu, per perdre la identitat i la forma de les figures establerte
Dos homes que solament tenen un desig però el pes de la vida els ha llevat les ganes de seguir perseguint-ho. L'avorriment s'apodera d'ells, els absorbeix i els oculta. Un dia l'oportunitat de canvi els truca a la porta, el timbre que els fa despertar i alhora els espanta, els ofereix sorpreses, pors i l'aliment necessari per adonar-se que els desitjos no cal buscar-los fora, sempre es troben en un mateix, en el seu propi ésser. L'història de dos pallassos.
Artpegio
La Banda Sonada és una orquestra de circ ambientada i dirigida per l'espectador amb les melodies de l'humor. viatjarem en el temps amb les simfonies clàssiques de coneguts músics.
ATR3S es un número de trapezi, on el 3 adquireix el focus de tot. 3 personatges que juguen sobre el mateix element, que busquen la manera de subsistir en un cercle on sempre hi ha un tercer que queda fora, on es trenca la perfecció del 2, de la parella,... i per què? Perquè jugar és més divertit a 3. Darrera aquest número de trapezi doble a tres hi ha una incansable cerca per aconseguir les màximes oportunitats i fluïdesa en aquesta manera de treballar l'element, fins ara desconeguda per
Una pila de plomes llença a l'escenari un personatge que haurà de deslliurar-se d'una d'elles en especial, una ploma obstinada i enganxosa que l'embolica, el persegueix i, finalment, mostra el veritable camí pel qual només es pot creuar volant. El pallasso a Soloni ens dibuixa un vol, ens anima a reptar les lleis físiques resistint-nos, a través del riure, a tocar de peus a terra. Soloni és un petit viatge en el vol d'un pallasso.
inTarsi és la segona creació de la Companyia de Circ “eia”. El seu primer espectacle, CAPAS, s’ha pogut veure a 12 països (més de 150 actuacions) i va donar a la companyia el Premi Ciutat de Barcelona 2011 en la categoria de Circ “pel risc assumit en la investigació i innovació”.
AUTOMATÀRIUM és una instal·lació teatral inspirada en els autòmats escurabutxaques de caire recreatiu construïts a finals del segle XIX i principis del XX. “La Monyos” i la “Gipsy Queen”, dos ginys exposats al Museu dels Autòmats del Tibidabo, a Barcelona, en són una mostra.
Qui és qui en al món del circ? Tandarica Circus Experience és un circ absurd i gens convencional que no té més animals que els seus propis artistes. Després de tota una vida fent els seus números de sempre, arriba l'hora de canviar. Circ clàssic o contemporani? Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions... Tota una reflexió posada en escena que només té un objectiu: matar-te de riure.
Un actor sol, un clown, un mim i un artista de circ. Un Àcid-Clown! Ens embarca en situacions increïbles de la mà del teatre gestual i els sons. Escenaris inaudits, teatre de situacions dinàmic, enèrgic i divertit.
Preestrena a Circorts
Violeta és un espectacle conjunt del Col·lectiu La Persiana i Venancio y los Jóvenes de Antaño; un concert-cabaret de gent que té ganes de gaudir d’una bona estona. Set acròbates enamorats de la música en directe de Venancio y los Jovenes de Antaño i cinc músics bocabadats amb els acròbates provinents d’escoles de tot el món (Brussel·les, Lima, Londres,Barcelona…). Un espectàcle únic no només pel seu gran equip... Amb el suport del Departament de Cultura
"Què queda a l'espai buit que separa les peces que no encaixen? Un home i dues dones es troben en un lloc. Ella canta. Ell puja. Ella corre. Qualsevol moviment pot ser una excusa perquè el joc comenci. Esquerdes és una petita història que combina elements aeris, l’escala d’equilibris i la música en viu a través de tres cossos en moviment en un joc d’estira i arronsa entre el desig i la fugida. 
El petit circ
The Little Circus és un espectacle adreçat als més petits emmarcat en l’àmbit del circ. Sobre la pista del circ sona la música i els artistes mostren les seves habilitats sota la batuta de la Mery, una pallassa molt divertida que, amb cançons i grans dosis d’humor, ens introdueix a la comprensió de les paraules i expressions lingüístiques.
L'atzar
A partir d’accions molt quotidianes de l'imaginari femení, tres personatges amb tres històries diferents es mouen per l’escena. De seguida ens hi reconeixerem per la seva proximitat. Aquest és el primer espectacle sense text que ens va obrir les portes a gires i festivals internacionals.
Naïf
De mica en mica la fàbrica es va anar adormint. Però en Toti seguia allà, buscant on havia anat tothom. Arrossegava la bossa de deixalles que el lligava a aquells temps. Ell, una mosca i una ànima atrapada en els compassos de les màquines eren els únics supervivents d’uns temps que van marxar.
Aprendre, començar a perdre
Aquest espectacle proposa una lectura poètica del procés humà de la creació circense, tant contemporània com tradicional, plantejant algunes metàfores al voltant dels éssers que la generen i la seva relació física amb temes com la por, el dolor, el cansament, el desig i el risc.
Fràgil
Som éssers forts, segurs, invencibles. Construïm objectes durs, irrompibles, eterns. Però, què va passar amb els objectes fràgils? Aquells gerros de porcellana que es trencaven amb la mirada, on són els éssers humans sensibles? Aquells que es mostraven fràgils davant de l'amor o que s'esbocinaven per dins davant de la por.
Calma
El tren se'n va, el silenci envaeix l'andana. Ara només resta esperar el pròxim comboi. Tic-tac, tic-tac... i de l'espera, avorriment; i de l'avorriment, fantasia. Personatges i situacions imaginàries prenen vida. De la maleta broten mons onírics. Tic-tac, tic-tac. No perdis la calma.

Pàgines