Hidratica - Reflexiones sobre el agua en un futuro distopico NO todas las aguas son iguales Hay aguas turbias Aguas sucias Aguas dulces y saladas Aguas habitadas Hay hidrógenos y oxigeno Hay agua en el desierto y inundaciones Agua potable Agua cristalina Agua purificadora y agua santa. Vapor, lluvia granizo , nieve , mares, ríos, glaciales, rocíos. ¿Escasez, abundancia? Hidratica es un espectáculo de teatro físico, circo mínimo, manipulación de objeto y movimiento
Un espectacle de circ tot viatjant pel text d'Otel·lo a la imatge poètica i la força del circ. Personatges que expressen amb el cos, la música i l'acrobàcia per trasllada-se al límit de la situació dramàtica compartir la contradictòria condició humana.
Després del seu pas com a pallassos titulars del Circ Teatre Rosa Raluy, Cia. Passabarret prepara nou espectacle d'aires clàssics. S'tem Pallassos. Estem o no estem?
[Breach (n): violació o infracció d'una norma o llei; ruptura en una relació; esquerda, fissura, bretxa. (Vt) Acte d'emergir a la superfície.] Ella és humil i submisa. Ella és forta i de vegades li agrada que la dominin en el sexe. Ella no ha pogut dir que no. Ella no va dir res perquè sentia molta vergonya, ella es sentia culpable, ella no sap si realment la van violar o la van abusar. Un crit en silenci i un record en estat d'espera. ¿I qui són ells? Comencem a parlar.  
“El Gran Final” pretén ser una tragicomèdia que basa la seva essència en el retrobament de dos pallassos, els quals van haver de separar-se fa molts anys a conseqüència de l’esclat d’una guerra civil. Aquesta guerra els interromp la ultima funció just abans del seu gran acte final. El conflicte, els obliga a prendre camins separats i no tenir mai més contacte l’un amb l’altre.  Es ara, després de més de 30 anys, infinites passes, una lluita diària i constant per la supervivència, i un cos envellit, quan es retroben i decideixen acabar els seu “Gran Final”.
FIL
Fil és una creació que explora les relacions humanes a partir d’un llenguatge universal: el físic. Dos personatges s’embarquen en un joc de tensions entre la realitat i la ficció, la raó i l’emoció, per projectar un imaginari amb el que capten la complicitat del públic. Un espectacle poètic, reflexiu i proper, on els equilibris sempre hi són presents.
Elena Zanzu - Manipulaciones
Una exploració de manipulacions extremes del cos humà, on diversitats, anomalies i limitacions son recursos per crear estratègies alternatives de supervivència.
"Què queda a l'espai buit que separa les peces que no encaixen? Un home i dues dones es troben en un lloc. Ella canta. Ell puja. Ella corre. Qualsevol moviment pot ser una excusa perquè el joc comenci. Esquerdes és una petita història que combina elements aeris, l’escala d’equilibris i la música en viu a través de tres cossos en moviment en un joc d’estira i arronsa entre el desig i la fugida.