A UN PEBROT LI AFEGIM ALES I ES TRANSFORMA EN UNA PAPALLONA...AIXÒ ÉS UM BELO DIA Um belo dia és un projecte de vida construït per la Dulce Duca i la Iris. Vida en forma d’espectacle. Dulce Duca incorpora els malabars, la manipulació i els equilibris de les maces amb un llenguatge corporal únic i impactant, transmeten emocions en una peça que integra i intriga al públic de totes les edats.
A UN PEBROT LI AFEGIM ALES I ES TRANSFORMA EN UNA PAPALLONA...AIXÒ ÉS UM BELO DIA Um belo dia és un projecte de vida construït per la Dulce Duca i la Iris. Vida en forma d’espectacle. Dulce Duca incorpora els malabars, la manipulació i els equilibris de les maces amb un llenguatge corporal únic i impactant, transmeten emocions en una peça que integra i intriga al públic de totes les edats. Um belo dia neix de les entranyes i connecta amb l’espectador de forma primordial, pura i simple.
Una obra onírica, metafòrica i surrealista. Amb teatre físic, circ, dansa, malabars, equilibris de maces i manipulació d’objectes. Amb música en viu, per a tots els públics. Um belo dia és un projecte de vida construït per la Dulce Duca i la Iris. Vida en forma d’espectacle. Dulce Duca incorpora els malabars, la manipulació i els equilibris de les maces amb un llenguatge corporal únic i impactant, transmeten emocions en una peça que integra i intriga al públic de totes les edats.  
“ Invisibles és un magnífic espectacle de circ que trenca els esquemes tradicionals a la recerca d’un espectacle en que l’excel·lència dels exercicis se supedita a la poètica de l’espai i del moviment” Santi Fontdevila al Diari Ara L'espectacle Cadascú de nosaltres fugim de la soledat, dels problemes, de la foscor, de la por. Són fugides personals, interiors. Però també n’hi ha de tangibles, de visibles. Fugim de la fam i de les guerres, fugim de la violència i de la mort. Fugim per viure, buscant un futur millor.
NAQBA, és un espectacle de circ i dansa que parla del temps que es crea en ser sentenciat per la mort en un conflicte bèlic, i de le realcions que es creen entre aquells que es queden i els que converteixen en invisibles.  
Un pallasso, una cadira i una maleta: tres companys de viatge. Quan estan sols s’aturen, seuen i contemplen. Ara fa sol, ara fa núvol i ara sol... i núvol. Un pallasso innocent, però conscient, que té qualsevol recurs per a combatre l’avorriment; Una cadira per a seure, per a jugar, per a ballar, i per a mil històries més; I una maleta que no sabem què hi ha a dins. “Tot sol... I núvol” transforma la realitat en ficció.́ “Tot sol” en busca de... companyia; “I núvol” per allò que ens agradaria dir i no ens atrevim. “Tot sol...
Humor, fantasia i joc es barregen per tocar tots els matisos de la Felicitat - el somriure, el sospir, l'èmfasi, l'espera, l'estupor i la tendresa – i arribar a un públic de totes les edats. Un espectacle d'interacció, comèdia gestual i improvisació que utilitza tècniques de clownerie i manipulació d'objectes.
Les categories binaries amb les quals pensem el mon son reals? Intersezioni part del dualisme de gènere (home/dona, masculí/femení) i, "interseccionant-se" amb altre formes binaries (raó/emoció, natura/cultura, humà/animal...), reflexiona, a moments amb ironia i a moments amb ràbia i melancolia, sobre el concepte mateix de binarisme, i el sentit de la divisió del món en dos.
Punt i Coma no estan. El seu món no existeix i si vostè pot veure'ls, és un privilegiat. Al seu món fantàstic els objectes prenen vida, els moviments parlen i les paraules volen. Coexisteixen en un fragment oblidat entre temps i espai, en un lloc on les imatges ballen i la fragilitat tremola, un espai únic habitat per objectes reinventats i éssers estranys, un lloc màgic i sorprenent, inquietament proper. En el seu món poètic, les coses no són el que semblen, ells tampoc.
Transforma-T és un espectacle de gran format, de carrer, que inclou dansa, acrobàcia i projecció d’imatges. És una reflexió que ens parla de la transformació, de la lluita del món actual, de la necessitat de reconduir, de reinventar i de transformar la nostra societat.
Un vehicle espacial ha arribat als vostres carrers. Exploren els terrícoles com si fossin autèntics alienígenes i els sotmeten als experiments més perillosos: música en directe, rialles, confeti, aigua... Tot, és clar, pel bé de la ciència! Un vehicle convertit en un autèntic cotxe lunar, un prototip propi de la NASA pilotat per cinc experts musiclownstronautes. Música, llum, aigua, colors i màxima diversió en una cercavila de pel·lícula!
Quan es va estrenar, fa cent cinquanta anys, The incredible box va ser un èxit. Avui el director i dos excèntrics ajudants intenten mantenir la grandesa del xou. Però la genialitat no s’hereta..., encara que potser després d’intentar-ho tant aconseguiran ser magnífics.
Segurament no heu vist mai un món com aquest. Ni un personatge com el que esteu a punt de conèixer. Ell guarda tot el que viu. Envasa i emmagatzema tots els moments, just abans que arribin al final. Moments inacabats. Deixeu enrere tot el que heu viscut avui. Ara comença una altra història..
Marabunta és bogeria. És descontrol amb classe. No voler despentinar-se i acabar perdent els pantalons. Però amb un somriure a la cara. Marabunta és el nou treball de Guillem Albà & The All in Orchestra. Un xou de clown, enèrgic i energètic, catapultat per la millor música en directe. Esquetx a tempo matemàtic. A l’escenari els artistes lluiten perquè no s’entengui res. Cançons pròpies. Gags absurds. Cabaret. Res no té sentit i tot és possible. Cap ordre establert. És el caos del pallasso. Improvisació: sortir i jugar. Divertir-se passi el que passi, i qui sap què passarà avui. I demà.
Un espectacle gran i simple.  Una oda a la felicitat, a l'optimisme, a la bellesa. Un iceberg al teu carrer, gran, imponent. Una gran ximpleria.  Ell i Ella, com els últims, com els primers, tan minúsculs i perduts, omplint el no-res, observant l'esdevenir. Són dos, dos que no coneixen el llenguatge però parlen. Ietis, pallassos, cavernícoles, nàufrags, miserables i gloriosos.
foto Gina Aspa
Ho ignorem, però el món és de les pedres. Per fora i per dins, han observat i atrapat la vida en el seu repòs. Algunes, estretament lligades a la vida dels homes, prenen forma de cor. Potser això pot semblar un misteri inexplicable, però no pas per la senyoreta Coral i pel senyor Pedro, hàbils mestres en l'exercici <<geocardioteatralcircense>>, que miren d’esbrinar l'ànima de les pedres. I, malgrat hi ha homes amb el cor petrificat, descobrireu el mineral com batega en una col·lecció insòlita de cors petrificats.
foto Gina Aspa
L’HOME DE PEDRA L’home de pedra te un cor de fang, emmotllable, destructible. L’home de pedra te fuets per braços i ganivets per mans. L’home de pedra te el cor emmotllable a cops de fuet i l’ombra amb ganivetades en la seva silueta, l’ombra és la única que l’acompanya, com a en Peter Pan.
Foto Gna Aspa
Robi i Luca són morts. El Gros i el Prim estan de cos present. Jeckiyll i Hyde han finit. l’August i el Blanc estan KO. I volen gaudir de la seva mort que te gust de pernil serrà, que fa mal com una bufetada ben donada, que es mou a ritme de rumba i que dóna vertigen... com una pirueta mortal. Els pallassos, els homes es moren per estar lluny de la vida, per veure-la, per recordar-la, per aprendre a gaudir-la. PUGILATUS és una lliçó afectuosa del suportar-se quotidià, d’estimar-se amb bogeria, de viure... junts. Andrés Lima
Vicente, generosament, ens invita a passar a la seva llar, o potser hem passat sense que se n’hagi adonat. Tot està completament atrotinat. Un cop dins, veiem en Vicente funcionant amb les seves rutines quotidianes, però aquesta quotidianitat no té res a veure amb la que podíem esperar. Immediatament comença a viure experiències al·lucinatòries que ens faran viatjar del riure al plor amb extremada delicadesa. Descobrirà, i descobrirem, que va ser un gran artista i podrem veure si avui és el dia de desenterrar allò que li va donar tants èxits.
Dos homes que solament tenen un desig però el pes de la vida els ha llevat les ganes de seguir perseguint-ho. L'avorriment s'apodera d'ells, els absorbeix i els oculta. Un dia l'oportunitat de canvi els truca a la porta, el timbre que els fa despertar i alhora els espanta, els ofereix sorpreses, pors i l'aliment necessari per adonar-se que els desitjos no cal buscar-los fora, sempre es troben en un mateix, en el seu propi ésser. L'història de dos pallassos.

Pàgines