Companyia de circ formada per Javier Barroso i Álvaro Guerrero l´any 2007. El seu primer espectacle, Efecte Doppler, es va estrenar el 2008 i ha participat en els següents festivals i fires: el 2008: Fira de Circ Trapezi de Reus, Fira de Circ Trapezi de Vilanova, Festival de Circ Curtcirckit de Montgat, Pleniluni Mostra de Circ de Torredembarra, Fira de Teatre de Carrer de Gandia, Gest (Mostra d´Arts Gestuals i del Moviment d´Esparreguera), Campanya Escolar al Vallès amb AC Granollers; el 2009: Mostra d´Igualada, La Tamborinada, III Festival Internacional de Artes de Calle de Salamanca, Circorts; el 2011: Festival Pirineos Sur, Festival Internacional de Teatro en la Calle de Villanueva de la Serena, i el 2012: Festival Jacetania Circus.
Des dels seus inicis Cop de Clown barreja l´humor adult amb l´humor visual, i això fa que els seus espectacles siguin considerats per a tots els públics en el sentit més ampli. Espectacles compromesos i arriscats en els quals es busca, en cada un, una nova faceta del pallasso.
Eduard Arnalot, en Dudu, comença a fer el pallasso de manera natural ja des de ben petit, així que més tard, per donar forma a la seva inventiva, es forma amb professionals del clown i el mim com Eric de Bont, John Davidson, Moshe Cohen, Johnny Melvine i David Gol. A partir de l´any 1995 treballa com a clown i actor per a diferents muntatges amb companyies de teatre, clown i circ (Cous Cous Clown, Discípulos de Morales, La Fura dels Baus, S´arruga, Essència de Nit, Unicorns,…).
La companyia es crea el 1994 de la unió artística entre Gerardo Casali, el Negro (Argentina), i Rafa Espada, el Flaco (Barcelona). Els seus espectacles barregen el teatre i el circ, sempre sota la mirada del clown, creant un joc còmic on l'espectador se sentirà implicat. Han actuat en teatres i festivals d'Espanya, Itàlia, França, Argentina, Colòmbia i els Estats Units. Han intervingut en diversos programes de televisió i són col·laboradors habituals de l'ONG Pallassos sense Fronteres, que actua en diverses parts del món.
El circ ho embolcalla tot: el risc, la sorpresa constant, el desequilibri, el riure de tot per por al buit, el ple del plor i la remor del públic; la remor que respon a les qüestions de la teva existència, que respon al teu propi experiment vivencial i al joc d´aquest ofici que ens ha triat. El “més difícil encara´ es disfressa d´atreviment i provocació en la nostra imaginació, s´allunya del salt mortal i s´acosta a l´epicentre del risc de la creació. No volem xarxes de seguretat, ni marques, ni corrents, ni etiquetes.
Moviments mecànics basats en models naturals, bèsties articulades que sorprenen per la seva naturalitat i desprenen una sensació de vida que contrasta amb els materials emprats en la seva fabricació. Fer participar els visitants en les seves instal·lacions a través de sensors que interactuen amb els animals creant un llenguatge home-màquina. Entretenir i divertir creant una atmosfera de ciència ficció que sorprengui per les sensacions que desprèn. Aquestes són les premisses màximes per a la companyia en crear moviments orgànics únics.
Autodidacta i hàbil combinador de l'humor i de les rodes, el professor Karoli s'autodefineix com a col·leccionista circense. És una definició que parla per si sola de la voluntat de l'artista d'acumular experiències, de buscar pertot arreu, en les diferents tècniques, en les diferents maneres d'entendre el circ. Després d'iniciar la seva carrera professional el 1982, Karoli va cofundar Boni i Caroli, un duo amb el qual va viatjar per mig món presentant els seus espectacles. Avui la parella artística ha emprès camins separats i en aquest procés la ´C´ de Caroli s'ha convertit en una ´K´.
Vint anys presentant espectacles caracteritzats per un llenguatge propi. Emprant diferents disciplines com el circ, el teatre gestual, els sons, les onomatopeies, la màgia, etc., generen un univers ple d'humor intel·ligent, irreverent i carregat de simplicitat. Espectacles com Katraska, A Hawai, Microglophone, Mimix, Soliloqui o Físi-c ho demostren.
La Troca neix a Girona l'any 2001 com a productora d'arts escèniques. Des del seu inici sempre ha buscat la complicitat d'altres companyies, artistes o creadors per dur a terme els projectes amb la intenció de sumar idees, talent i recursos. Amb la companyia Estampades —sorgida d´alguns membres de la desapareguda companyia Deambulants— han coincidit en el mateix punt creatiu: la necessitat de crear un espectacle de carrer nou, visual, físic i trencador.
Leandre és un pallasso excèntric, un dels nostres còmics mes internacionals que ha portat el seu sac de rialles i tendresa pels cinc continents durant mes de 25 anys. Leandre és un clown sorprenent, original, sense renunciar a la tradició. A través de la seva mirada descobrim un món més amable. ´Compartir el riure és una celebració de la humanitat.´
Los Galindos neix el 1991 al trobar-se artistes procedents del circ i el teatre de carrer. Des de l'inici perseguim un projecte d'investigació i recerca d'un estil propi on la tècnica de circ està al servei del joc dramàtic. Pioners en la incorporació del Trapezi Volant en espectacles de circ de carrer, Los Galindos irrompem en 1992 en l'escena nacional i més tard a la resta del món.
Mumusic Circus és una companyia de circ contemporani cofundada per Clara Poch i Marçal Calvet que neix l’any 2008 amb un registre-tot públic, una ompli diversitat pluridisciplinari, fen espectacles de tot àmbit com carrer i sala. Mumusic Circus neix davant la necessitat de crear espectacles transparents i amb humanitat, on es combinin el circ, la música i el moviment. Crea els següents espectacles: “Merci Bien” (2008) Premi Públic Mostra d’Igualada - 2010
Pepa Plana, actriu i pallassa catalana, és un referent nacional en el gènere per la qualitat dels seus espectacles i per la seva contribució a la visualització de les pallasses, entre les quals destaca com una de les figures europees. Es llicencià a l´Institut del Teatre de Barcelona l´any 1989 i després dels seus primers passos en diverses companyies va ser el 1998 que va fer el pas definitiu per crear la seva pròpia amb una clara intenció de fer teatre de pallassos pensat per a un públic adult.
Noemí Díaz i Adrià Mascarell creen la companyia el 2008 a Brusel·les. Després formar-se al Centre Regional de les Arts del Circ a França (Lomme, Lilla), en portés acrobàtics i masteler xinès, decideixen especialitzar-se en la tècnica del quadrant aeri amb el mestre Yuri Sakalov (Escola Superior de Circ de Brusel·les). Després de Shake your ass i Shake your body, dues creacions de vint minuts, Shake shake shake és el primer espectacle de la companyia que gira per Europa des del juny 2010.
La companyia La Corcoles neix al final de l´any 2010 fruit de la trobada dels dos artistes i creadors Andrés Melero i Mariona Moya, que comparteixen la inquietud de barrejar les experiències escèniques adquirides fins al moment ens els camps del circ, la dansa i el teatre de carrer, i també la voluntat de desenvolupar un llenguatge artístic propi, amb formes d'expressió escènica noves que s'aparten del llenguatge comercial i en una línia minimalista. La companyia resideix a l'espai de creació Can Cors de Celrà, Girona. El primer resultat d´aquesta trobada és Gris.
La Industrial Teatrera és un mestissatge catalanomadrileny que surt de la trobada entre Jaume Navarro i Mamen Olías, artistes multidisplicinaris que busquen comunicar-se amb el públic a través del riure, el somriure i les emocions. En aquest camí, han portat els seus espectacles per tota la península Ibèrica, des d'Andorra a Portugal passant per totes les comunitats. I també han arribat a França, Itàlia, Alemanya, Holanda, el Regne Unit, Miami, Santo Domingo i Mèxic, entre altres llocs, utilitzant l'humor com a llenguatge universal.
Tilt! és una companyia formada per una australiana i un català fundada el 2002. Des de llavors han creat dos espectacles: Sense tiltol i Risc. Amb tècniques com les teles acrobàtiques i el trapezi amb elàstics —en els seus primers anys— i el fuet i el llançament de ganivets —actualment—, han actuat davant de públics d'Austràlia i Europa, sempre utilitzant l'humor visual com llenguatge transfronterer.
La Bleda és el nom artístic d´Helena Escobar, una pallassa amb gran experiència en el teatre familiar i el clown infantil que va fundar la companyia de teatre que porta el nom del seu personatge. El treball d'aquesta companyia comença amb Històries de la Bleda el 2001, presentat a la Fira de Tàrrega del mateix any, un espectacle que no ha deixat de rodar fins avui. L´octubre de 2003 es presenta PalplantadaBleda amb gran èxit de públic, que presenta una evolució de la companyia cap al teatre clown i familiar.
Com pot un personatge despertar, amb música, malabars i monocicles com a ingredients, la complicitat del públic? Com pot un manipulador d'artefactes amb rodes fer realitat el seu desig de convertir-se en estrella de la música? La resposta és, segons Boni, que cal recórrer a l'humor i els somnis. I això és exactament el que fa aquest home que va iniciar la seva carrera professional el 1982 al costat de Ramon Muñoz, Caroli, amb el qual va formar el duo Boni i Caroli.
Artista amb una àmplia formació en les arts escèniques —circ, pantomima, titelles, commedia dell'arte, òpera xinesa i màgia—, sempre ha tingut contacte amb la màgia. Ja el 1993 ofereix un espectacle propi de màgia infantil, i des del 2007 aquesta disciplina es converteix en la seva passió i base principal dels seus espectacles, juntament amb la cartomàgia (màgia de prop) amb Gabi Pareras.

Pàgines